Els forns utilitzats per escalfar lloses de-secció petita només consten d'una secció de preescalfament i una secció de calefacció.
Convencionalment, les seccions del forn també es divideixen segons el nombre de cables calefactors utilitzats per instal·lar cremadors dins del forn. Els forns s'anomenen d'una-secció, de dues-seccions o fins i tot de cinc-seccions, de sis-seccions, etc., depenent del nombre de cables calefactors. A les dècades de 1950 i 1960, a causa de l'augment de la capacitat del laminador i la limitació de la longitud dels forns de tipus empujador-(que no podia ser massa llarg a causa de la longitud de l'empenta), es van afegir cables calefactors a l'extrem d'alimentació, eliminant la secció de preescalfament sense-escalfament, per tal de millorar la productivitat del fons del forn per unitat. Utilitzant aquest tipus de forn per escalfar lloses, la producció per unitat d'àrea del fons del forn arriba a 900–1000 kg/(m²·h), amb un consum de calor d'aproximadament (0,5–0,65) × 10⁶ kcal/tona. Des de la dècada de 1970, a causa de les necessitats de conservació d'energia i el fet que el forn de biga caminant emergent permet augmentar la longitud del forn, s'ha afegit una secció de preescalfament sense calefacció. La sortida òptima d'àrea de la unitat inferior del forn és de 600–650 kg/(m²·h), amb un consum de calor d'aproximadament (0,3–0,5) × 10⁶ kcal/tona.
Els forns de calefacció contínua solen utilitzar combustibles gasosos, petroli pesat o carbó polveritzat; alguns cremen carbó en trossos. Per aprofitar eficaçment la calor dels gasos d'escapament, s'instal·len intercanviadors de calor per preescalfar l'aire i el gas al conducte de fum, o s'instal·len calderes de calor residual.
